Siurana

© Araceli Merino, 2009
Olympus E-3, Zuiko 9-18

En el cor del priorat, ubicada al cim d'una cinglera a l'extrem de les muntanyes de Prades en el terme de Cornudella de Montsant i regalant unes meravelloses vistes al visitant, com podeu veure, Siurana és molt més que el nom d'una prestigiosa denominació d'origen d'oli. Haver estat un enclavament musulmà fins al segle XII ha farcit la vila de llegendes, però el millor es fer la visita amb la càmera sota el braç. No us en penedireu. Cada racó, cada cantonada, cada pedra, cada angle és un regal per a un fotògraf. Siurana pot esdevenir gairebé una revelació, encara que sovint amb permís dels cada cop més nombrosos visitants que s'hi passegen... embadalits.

Gelat de maduixa

© Araceli Merino, 2009

Olympus E-3 + Zuiko Macro 50 mm

Avui diumenge 21 de juny, a les 7.46 h del matí, ha començat l'estiu... encara que fa dies que les temperatures semblaven donar-lo per inaugurat. Aquesta vegada tenia clar que li volia donar la benvinguda amb una imatge ben refrescant i al final m'he decantat per aquest particular gelat de maduixa, amb la intenció de que, encara que només sigui per un instant, el monitor i la vostra ànima s'omplin d'una profunda sensació refrescant.

P. D. Atenció! L'estiu s'acabarà el dimarts 22 de setembre a les 23.19 h Doncs, vinga! No desaprofiteu ni un minut.

Coca-Cola light (i exposició col·lectiva)

©Araceli Merino 2009

Olympus E-3 + Zuiko 12-60

Tenia ganes de jugar amb la llum (light) intentant que tingués fins i tot el color de la Coca-Cola. M'ho vaig passar bomba, encara que... per una vegada, la copa, el gel i la llimona la poseu vosaltres.

Aquesta foto també em serveix de pretext per comentar-vos que el proper divendres dia 9 de juny, a les 20.00 h, inaugurem una Exposició col·lectiva de fotografia al Centre Cívic "Pla d'en Boet" (carrer Juan Sebastián Elcano, 6) de Mataró. Estarà oberta al públic fins al dia 9 de juliol. Si veniu a la inauguració podrem compartir una copa de cava. Hi esteu convidats!

P. D. No cal que porteu ni copa, ni gel, ni llimona.

Cargol en una espiga

© Araceli Merino, 2009
Olympus E-3 + Zuiko Macro 50 mm

Quin equilibri tan fràgil! Com la vida, com les relacions humanes, com la societat.... penjats en una espiga a mercè del vent, de la feblesa, del destí...

Però, està clar que poder tenir accés a la llum, a veure les coses des d'una altra perspectiva justifica l'esforç amb escreix, com en la quotidianitat del nostre dia a dia. Aleshores, la sensació de sentir que el vent ens toca la cara esdevindrà un moment de felicitat sublim.

Tendresa

© Araceli Merino, 2008

Olympus E-510, Zuiko 14-54

Poc a dir en una foto on les mirades parlen soles! Els tradicionals dibuixos de fulles, maquillats amb la tanaka birmana a la cara del nen, son com una mena de cirereta d'una escena que en el moment de captar-la, a Marapurà (Myanmar), ja em va semblar molt especial. Aquesta vegada m'he decantat per l'expressivitat d'aquest tractament hiperrealista.

Paparazzi

© Araceli Merino, 2009

Olympus E-510 + Zuiko 70-300

Quan hi ha glamour, hi ha paparazzi! Aquesta mirada múrria, de reüll, aquest somriure irresistible de seductor! Tots els fotògrafs anàvem de corcoll. Llàstima que demanar-li un autògraf... era una mica més difícil.

Nocturnal d'Amsterdam

© Araceli Merino, 2008
Olympus E-510 + Zuiko 12-60

Era una nit serena passejant pel Cinturó de canals Occidental d'Amsterdam, molt a prop de la casa on va estar amagada l'Anna Franck amb la seva família. Era desembre. Lluny del soroll i el garbuix humà d'altres barris com el vermell, aquí el silenci es barrejava amb la fredor humida dels canals, mentre les llums del carrer semblaven espelmes tremoloses quan es reflectien sobre l'aigua. Aquella dimensió tan humana de ciutat (parcs, bicicletes...), museus potents i la llum de Rembrandt, eren tota una invitació a quedar-nos uns dies més. Ho haguéssim fet de mil amors, però... per ara m'hauré de conformar amb aquesta postal nocturna (i algunes imatges més que tinc desades al disc dur).

Hola!

© Araceli Merino, 2009
Olympus E-3, Zuiko 50-200

L'esclat de la primavera és una autèntica invitació a passejar per la natura. Persones, fotògrafs i animals coincidim en aquesta afició. Aquest és el cas d'aquest simpàtic esquirol que baixava de l'arbre i al veure'm es va aturar, em va mirar com dient hola! ...i va seguir el seu camí amb tota naturalitat. Jo vaig correspondre la seva amable salutació amb aquesta instantània.

Dies de roses...

© Araceli Merino, 2009

Olympus E-3 + Sigma 105mm F2.8 Macro

La rosa li ha costat gràcies i penes

i ell se l'estima fins qui sap a on.

amb ella té més sang a dins les venes

per plantar cara a tots els dracs del món.

(Extret del poema "Sant Jordi gloriós" de Josep Ma. de Segarra 1894-1961)

Sau, un any després!

© Araceli Merino, 2009

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Va ser la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008, arran d'una visita improvisada al pantà de Sau amb la càmera sota el braç, quan vaig decidir començar aquest Fotoblog. En aquell moment la sequera feia estralls i el nivell d'aigua de l'embassament era el més baix que jo podia recordar. Tan baix que fins i tot es veien les cases de l'antic poble de Sant Romà, entre les quals varem poder fer un inusitat passeig fotogràfic. Feia temps que les fotos se m'anaven acumulant silencioses al disc dur, però l'impacte causat per aquella experiència va ser el detonant d'aquest periple d'imatges que us he anat mostrant i que ara arriba al seu primer aniversari. L'atzar va voler que l'endemà comencessin les pluges i avui, un any després, l'embassament mostra un nivell d'aigua quasi al límit de la seva capacitat, inundant fins i tot els arbres dels marges. Com la pluja benefactora que ha anat caient sigil·losa i constant, tots els que heu passat per aquest racó virtual durant aquest temps us prometo que heu estat una gran font d'aprenentatge, d'il·lusió i d'inspiració. És per això que us dono les gràcies de tot cor.

Exposició al Maremàgnum (del 16 d'abril al 16 de juny)

© Araceli Merino, 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

Aquesta vegada, la foto de la jove venedora birmana sobre una barca (maquillada amb la típica tanaka) em serveix de pretext per a comentar-vos que... el proper dijous dia 16 d'abril, a les 20.00 h. al Maremàgnum de Barcelona (Moll d'Espanya, 5) s'inaugura l'exposició fotogràfica "Al detall", amb imatges sorgides a l'entorn del comerç vist com una activitat quotidiana arreu del món. És la tercera exposició col·lectiva que es promou des de Barcelona Photobloggers i inclourà 6 fotos meves d'un total de 72, realitzades per 22 fotògrafs diferents. L'entrada és gratuïta i, per descomptat, hi esteu tots convidats!

El salt de la reina mora

© Araceli Merino, 2009

Olympus E-3, Zuiko 8mm "Fisheye"

El preciós poble de Siurana (Priorat) va ser un dels darrers reialmes de Catalunya ocupats pels musulmans (714-1146) i per tant un niu de llegendes. La més cèlebre és la de la darrera reina, la bella Abdalàsia (Abd-al-azia) que, per evitar caure en mans dels cristians, tapant els ulls del seu cavall amb un vel, es va llançar per aquest cingle. Sembla que en el darrer moment abans del salt, el cavall va intentar frenar, clavant les potes a terra deixant la marca a la roca, sense poder evitar la fatalitat. El senyal d'aquella acció desesperada en la pedra ens recorda encara avui dia la gesta.

P. D.

Les suposades marques son just al terra del davant de la roca de la dreta a peu de precipici. Veure foto ampliada.

Capo Caccia

© Araceli Merino, 2009

Olympus E-3, Zuiko 9-18

El Capo Caccia és l'extrem de ponent de l'illa de Sardenya (Itàlia), molt aprop de l'Alguer i conegut per amagar la cèlebre gruta de Neptú. Al seu davant, aquest petit illot de la dreta anomenat isola foradada [sic]. Navegant entre el cab i l'illot en línia recta, dirigint-nos cap a l'horitzó, arribaríem segurament a les costes de Tarragona. Però és evident que en el moment de fer la foto no teníem barca. La veritat és que tampoc feia falta. Contemplant un lloc així, l'ànima del viatger... del fotògraf, es torna lleugera i lliure com els mateixos núvols.

A l'entrada del temps clar...

© Araceli Merino, 2009
Olympus E-3 + Sigma 105mm F2.8 Macro

...fins i tot racons i escletxes es tornen a omplir de llum. Al darrera queda el record de les postes d'hivern amb le seves llargues i lànguides ombres. És en el context d'evocació i comiat dels dies que deixem enrere (i aprofitant que ara tocava penjar un macro clàssic) que sorgeix la imatge d'aquesta flor primerenca d'un presseguer del Priorat. Les flors dels ametllers, les pruneres, els cirerers, els presseguers... han entonat juntes, durant les darreres setmanes, la vella fanfàrria blanca anunciadora de l'arribada a la gran porta d'entrada del reialme de la primavera!

Basílica

© Araceli Merino, 2009
Olympus E-3, Zuiko 12-60

Després d'una divertida sessió fotogràfica nocturna pels carrers de Mataró, la façana de la basílica de Santa María va ser tota una temptació per a fer-ne aquesta relectura (si, ja sé... una mica entremaliada) amb zooming i d'estil pop-art.

Deixant que el temps passi...

© Araceli Merino, 2008

Olympus E-3, Zuiko 12-60

...en hores tranquil.les d'una tarda de dissabte, dolça i silenciosa, asseguda a la solitària terrassa d'un cafè, prenent la vida i contemplant les passes dels núvols sobre el llac al ritme d'una conversa lleu. Ja es pot ensorrar el món... que si això és guerra, que no vingui la pau!

From Russia with Love

© Araceli Merino, 2007

Olympus E-400, Zuiko 14-45

Hola amics

Us escric en el record des de l'illa de Kiji en la Karèlia russa. Dic en el record perquè ja fa temps que la imatge d'aquell preciós racó fronterer amb Finlàndia va quedar tant gravada en la meva ànima com en la tarja de memòria de la Olympus. Aquest racó i d'altres... en definitiva, cada lloc nou que coneixem, fan la terra una mica més petita i que nosaltres esdevinguem, a poc a poc, ciutadans del món, universals com la música, assedegats d'omplir l'ànima de records i la càmera d'imatges. Llocs, aventures i coneixences que van forjant dia a dia la nostra vida. El millor de tot és que la fotografia ens hi convida...

From Russia (in my mind) with Love

Araceli

Tocant l'aigua...

© Araceli Merino, 2008
Olympus E-3, Zuiko 50-200

Com si fos la bella Coppèlia dansant, la nena* del llac atansa la seva ma a l'aigua per jugar-hi. Cap de les dues no és real. La primera és una bella nina mecànica capaç de ballar i alhora d'enamorar al jove Franz que la creu real. La segona, preciosa imatge de bronze, evoca el temps en que amb il·lusió i curiositat descobríem tot allò que ens envoltava, el temps que de tant en tant ens sorprèn, posseint de nou el reialme del record i fent-nos creure que ha tornat. El temps que continuarà revivint cada vegada que l'invoquem amb aquelles paraules màgiques que tots nosaltres, amb zel, amaguem dins l'ànima.

* "nena tocant l'aigua" és una escultura de Marta Solsona que podreu trobar al costat de l'oficina de turisme del llac de Banyoles.

Malson

© Araceli Merino, 2009

Olympus E-3 + Zuiko Macro 50 mm

És probable que ni el film més terrorífic de la nostra vida, ni el conte més escabrós, ni la pitjor broma de l'amic pesat de torn, ens hagi fet passar tanta por com alguns dels nostres propis somnis... bé, per ser més exactes els hauríem d'anomenar malsons! Aquest va ser l'argument que em va inspirar de cara a fer la present foto per presentar-la a l'edició de gener del fòrum EspaiFotogràfic.cat. El tema d'aquesta vegada era "Por, terror!", novament una proposta temptadora, però difícil. Encara porto la mandíbula inferior despenjada de la impressió en saber que, per segona vegada en poc temps, els companys del fòrum l'havien seleccionat com a guanyadora del Concurs!

Per cert, us fan por les aranyes...?

Allò que el mar no s'endugué...

© Araceli Merino, 2009
Olympus E-3, Zuiko 9-18

...i que fora bo que no s'endugui mai: el record de les guerres que enfronten germans i que maten innocents. Que la memòria de tanta destrucció, de tanta fam, de tant dolor, de tanta macabra inutilitat no s'oblidi mai, simplement... per que no es repeteixi mai més! A cap lloc del món!

Foto d'un dels búnquers de la guerra civil espanyola (1936-39) conservats a la platja de Mataró.

Dies de pluja...

© Araceli Merino, 2008
Olympus E-3 + Zuiko Macro 50 mm 2.0

"Passaren hivern i estiu,

la primavera també,

també passà la tardor,

dies de pluja i vent.

I ella tenia la rosa..."

(Extret de la "Cançó de la rosa de paper" de Vicent Andrés Estellés 1924-93)

Pedra gentil

© Araceli Merino, 2009

Olympus E-3, Zuiko 9-18

Encara avui, particularment en les nits de solstici, esdevé un punt de trobada de bruixes i amants de les ciències ocultes. Durant el dia, en canvi, és un lloc privilegiat del parc natural del Corredor des d'on es pot veure al fons el cim del "Turó de l'home".

En aquell fred matí de gener, la generosa llum i la desfilada triomfal de núvols ens feia comprendre els perquè del nom amb que la tradició ha volgut recordar aquest dolmen, preciós monument megalític situat a prop de Vallgorguina... "Pedra gentil".

Sol entre núvols

© Araceli Merino, 2009
Olympus E-3, Zuiko 9-18

Potser el títol sencer d'aquesta vista des de Fontmartina (Montseny), podria ser "Sol entre núvols sobre un mar de boira". Des de la muntanya, el garbuix de la quotidianitat es veu lluny com la boira i l'esperit s'eleva cap a la llum.

Càrregues familiars

© Araceli Merino, 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

Poques vegades tenim ja ocasió de poder veure una gallina com aquesta, assumint ben contenta les seves càrregues familiars. Quina ironia que sigui en un país amb una de les dictadures més tancades del món com Myanmar (Birmània).

El temps fred vingut...

© Araceli Merino, 2008

Olympus E-3, Zuiko 50-200

... va fer que les llums del darrer matí del 2008 es mostressin lànguides, esbiaixades, com un comiat, convidant-nos al blanc i negre i a la pregària pel temps clar.

Bookmarks (punts de llibre)

1 2 3 4

© Araceli Merino, 2006-2008
(1) Olympus E-3 & (3 i 4) Olympus E-510 - (1 i 3) Zuiko 12-60 & (4) Zuiko 14-54

(2) Konica Minolta Dimage A2

Dies de Nadal, cap d'any, reis... dies de festa, de donar i rebre... en definitiva de compartir. Aquí van, doncs, aquests quatre punts de llibre o bookmarks, evocadors de quatre moments molt diferents, amb els que podeu acompanyar les vostres lectures en els moments de lleure.

Us recomano que imprimiu el bookmark (15 x 4 cm.) a partir de la imatge ampliada (clicant al damunt) en paper fotogràfic (millor gruixut), retalleu i plastifiqueu amb adhesiu transparent. No caduquen, no necessiten bateries i fins i tot, poden esdevenir una invitació a la lectura, al somni o al viatge...

És un petit agraiment als vostres comentaris i la vostra paciència i companyia durant tot aquest 2008.

Feliç 2009!

100

© Araceli Merino, 2008

Olympus E-3 + Zuiko 12-60

En fotografia, el valor de la imatge no sempre es mesura estrictament per la seva qualitat tècnica. Sovint el més valuós és el que representa. En aquesta foto n'hi ha moltes de coses representades. Totes les que es poden viure, sentir, pensar, gaudir, cantar, patir... Tot el que es pot compartir, ensenyar, oferir, estimar, guarir... tot el que pensa, el que ha après i el que ja ha oblidat... en un segle! Tantes coses com arrugues al seu rostre. Tot es multiplica per cent... com la il·lusió de poder-ho compartir al seu costat! Felicitats, iaia!

Barri vermell

© Araceli Merino, 2008

Olympus E-510 + Zuiko 12-60

El Barri vermell més famós del món és sens dubte el d'Amsterdam ("Rosse Buurt" en holandès). Està clar que aquesta zona turística no és precisament coneguda pels seus cignes. Però, en fer-se fosc, les llums vermelles dels aparadors on les cèlebres noies ofereixen els seus "encants", es veien reflectides sobre els canals que creuen tota la ciutat. Mentrestant, un bonic cigne blanc passejava amb elegància. De la mateixa manera que les noies, en veure la càmera, el cigne també va ocultar el seu rostre immediatament. Està ben clar! En aquell barri, el corporativisme ha pres una dimensió inusitada! La llum també!

Albada a la Roca Grossa

© Araceli Merino, 2008

Olympus E-3 + Zuiko 14-54 + filtre gris + trípode

La Roca Grossa de Calella és tot un referent pels fotògrafs de la comarca del Maresme (Catalunya). Un lloc de visita ineludible. Per molts, el tret de sortida a l'experimentació. El primer cop que deixem de fer servir la configuració automàtica de la càmera per tal d'aconseguir la hipnòtica i sensual textura sedosa de l'aigua, sota la sintonia dels incipients rajos de llum del nou dia. L'escenari on t'adones per primera vegada que la fotografia és molt més que prémer un simple botó. Un lloc on la congelació de la fórmula espai/temps es grava per sempre en la retina amb un somriure dolç, sabent que algun dia hi tornaràs per reescriure la feina procurant fer més bona lletra.

Vet aquí!

Rodant

© Araceli Merino, 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

En mig d'un agost calorós i humit, muntada a la part de darrera d'un carro, vaig poder retratar una jove birmana que pedalava intensament sobre la seva bicicleta. S'esforçava en vendre'ns petites peces d'artesania popular sense perdre ni un moment el seu somriure. D'aquell moment, al final n'he conservat tres records: un collaret, la seva simpatia i una foto de la bicicleta. Mesos més tard, els amics del fòrum EspaiFotogràfic.cat, que organitzen cada mes un concurs de fotografia a partir d'un tema concret, aquest novembre van proposar "la roda". Encara que no em va semblar un tema gens fàcil si que era estimulant. Però el que menys em podia imaginar és que la imatge de la bicicleta de la jove birmana s'acabaria convertint en la foto seleccionada pels companys com a guanyadora del concurs!

Com que no ho esperava, no us podeu imaginar la il.lusió que m'ha fet!!

Crepuscle

© Araceli Merino, 2006
Konica Minolta Dimage A2 (7.2-50.8mm / 1:2.8-3.5 APO)

La badia de Halong, al nord del Vietnam, és un dels racons més bonics del món. Després de contemplar tanta bellesa, poc podíem imaginar aquella tarda que a l’hora del crepuscle aniria a més per convertir-se en una autèntica catarsi fotogràfica. A vegades la realitat supera la ficció.

Claustre

© Araceli Merino, 2008
Olympus E-3 + Zuiko 12-60

Aquell matí indolent, el sol s'estavellava sobre el claustre de l'església de St. Emilion a la Gironda francesa (nord d'Aquitània). Des del campanar, l'encant de les seves formes geomètriques es mostrava de forma generosa alhora que a cada racó es respirava l'esperit de tota la seva història. Fins i tot vam creure sentir algun fragment dels antics cants gregorians que encara semblen ressonar per aquelles sòbries parets, perduts en el temps. Potser, si feu silenci i proveu d'escoltar....

Notes d'aigua

© Araceli Merino, 2008
Olympus E-510, Zuiko 50-200, flaix.

Seguint un ritme propi, sinuós, ocasional, imperceptible, les gotes d'aigua van xiulant la seva melodia cristallina, tot fent camí.

Nens

© Araceli Merino, 2008

Olympus E-510, Zuiko 14-54

Aquí teniu un grup de nens i nenes d'un poblet molt humil de la plana de Bagan a Birmània. No tenen ordinadors, ni videojocs, ni telèfons mòbils, ni reproductors MP3... només una única televisió comunitària al mig del poble on miren els dibuixos animats i alguna peli quan els arriba el corrent elèctric. A la tarda, després del cole, es fan un fart de jugar pels carrers de sorra. Aquella tarda, mentre la presència d'estrangers amb càmeres fotogràfiques va ser la seva distracció, la nostra va ser evocar la infantesa pròpia... que en essència potser no era tant diferent.

La duna de Pyla

© Araceli Merino, 2008

Olympus E-3 + Zuiko 12-60

Encara recordo aquella tarda de les darreries de l'estiu. Un dia indolent passejant per la platja d'Arcachon, molt a prop de Bordeus. Algú va dir "... perquè no anem a veure la posta del sol sobre l'Atlàntic a la Duna de Pyla?". Pels que vivim al mediterrani, veure la posta sobre el mar sempre és una ocasió especial. Però aquells darrers rajos de sol sobre la duna, no només acomiadaven el dia. Gairebé era una adéu a l'estiu, rubricat pels espessos núvols que venien pel sud (a l'esquerra de la foto). Un moment especial... per la llum, pel vent, pels núvos, pels colors i per les sensacions.

P. D.

Gràcies una vegada més a la valuosa ajuda de l'apreciat Martín Gallego, a partir d'avui mateix he aconseguit que les fotos d'aquest Fotoblog es vegin una mica més grans i, per tant, crec que una mica millor. Espero que us agradi!

Camí de tardor

© Araceli Merino, 2007
Olympus E-400, Zuiko 40-150

"I ara m'endinso en aquestes hores de tardor
on la pluja espero en silenci,
on immòbil m'acompanya el crepuscle".

(extret de "Camins de tardor" d'Albert Batlle)

Flor d'octubre

© Araceli Merino, 2008
Olympus E-3 + Zuiko Macro 50 mm 2.0

Una vella dita catalana diu que "una flor no fa estiu". De la mateixa manera, aquesta flor no neix a l'octubre. Però la poètica fotogràfica (i el PS) ens permeten imaginar quin aspecte tindria si això fos cert, de la mateixa manera que una flor podria fer estiu si a qualsevol fotògraf se li acudís de proposar-ho... o no?

Èpica

© Araceli Merino, 2006

Konica Minolta Dimage A2 (7.2-50.8mm / 1:2.8-3.5 APO)

Evocació de l'esperit dels cants èpics medievals, com si en qualsevol moment hagués de sortir a la Torre d'homenatge el rei Ricard Cor de Lleó que hi va fer algunes estades entre el 1189 i el 1199. Potser per això ha estat escenari de diversos films com "Joana d'Arc", "Els visitants", "La filla de d'Artagnan", fins i tot "Chocolat"...

Amb colors de tardor, un cel molt expressiu i alguns jocs de llums amb PS per crear un entorn entre fantàstic, inquietant i evocador, aquesta imatge és del Castell de Beynac, situat a la Dordonya, dins l'anomenat Perigord Negre... un dels llocs més bonics de França, on la història ens retroba a cada racó.

Infinit

© Araceli Merino, 2008

Olympus E-510, Zuiko 14-54

Som a l’inici d'un nou curs, d'una nova temporada, el final de la qual es perd en l'infinit. Poc a dir d'aquesta imatge de l’Aeroport de Leipzig. Sense quasi retocs, parla per ella mateixa.

Tardoral

© Araceli Merino, 2007
Olympus E-400, Zuiko 40-150

Aquest 2008 la tardor comença oficialment el dilluns dia 22 de setembre a les 17.44 h. Tots els que estimem la fotografia ja tenim la càmera a punt per captar un any més els colors grocs, verds pàl·lids, marrons i granes amb que la natura s'acomiada abans de marcir-se. Torna el fred, els dies curts, les melodies melancòliques, la roba gruixuda, un bon vi davant la llar de foc i algunes tardes plujoses.

La foto... com que darrerament només n'he penjat de realistes, és una mena de fantasia tardoral. Tal vegada un record desdibuixat que és a punt de tornar en plenitud.

Cases flotants

Pot semblar un muntatge fotogràfic perquè poques vegades la realitat es mostra tant generosa amb el fotògraf. No hi ha quasi secrets... simplement un dia plujós al damunt d'una barca al sorprenent Llac Inle, en el cor de Birmània, on la gent viu sobre l'aigua, planten tomàquets en una barreja d'algues i fang flotant i remen amb el peu mentre pesquen amb les mans. Tot plegat tant increïble com la bellesa d'aquest indret únic.

© Araceli Merino, 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

Venedores del mercat de Pindaya

Pindaya és un tranquil poblet de muntanya situat al bellmig de l'estat Shan a Birmània. Una Zona humida i de les més fresques del país. Un dia a la setmana els seus carrers s'omplen de vida i color. És el mercat, on al costat de tota mena de bestiar, elefants inclosos, gent de les diferents tribus d'aquelles muntanyes, amb els seus vestits variats i característics, baixen a vendre tota mena de productes artesanals. La càmera treia fum!
Les dues noies de la foto estaven en una de les parades. Em sembla sorprenent la semblança de la noia de l'esquerra amb els indígenes dels Andes a sud-america.

© Araceli Merino, 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

Al davant dels diversos suggeriments rebuts per diferents visitants del meu Fotoblog, i que sempre agraeixo moltíssim, m'he decidit a penjar la versió proposada en format quadrat excloent la noia de l'esquerra. Malgrat que jo també vaig tenir el dubte en el moment de penjar-la finalment em vaig decantar per la primera. A vosaltres quina us agrada més?

Serenor

© Araceli Merino, 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

Serenor. Qualitat de serè. Imbuït de serenitat. Un estadi de la ment i de l'ànima perfecte per a la reflexió, la contemplació, la catarsi, la malenconia... per alguns la pregària. Potser aquesta foto del jove monjo budista ens pot estalviar les paraules.

Tres palmeres

© Araceli Merino, 2008
Olympus E-3 + Zuiko 12-60

S'acaba l'agost i, ai las, el final de les vacances. Si, ja sé... no és moment per tirar coets! Si per enyorar, encara que només sigui una miqueta, els primers dies de l'estiu quan les festes majors farcien el cel de focs artificials. Vet aquí una instantània amb tres palmeres de la nit dels focs de "Les Santes" de Mataró, el passat 27 de juliol. Aquesta foto ha quedat 3a. classificada al Concurs fotogràfic "Les Santes 2008" del Fòrum fotogràfic Mataraw.

Olot Fotografia 2008

© Araceli Merino, 2008

Olympus E-3 + Zuiko 12-60

Com més d'un ja sabeu tot aquest mes d'agost s'està fent la biennal fotogràfica d'Olot, aconseguint que diversos espais històrics, racons pintorescos i aparadors de botigues quedin farcits d'imatges fantàstiques que ens donen l'excusa de descobrir la capital de la Garrotxa i alhora de passar una fantàstica estona en un mar fotogràfic. Vet aquí una mostra captada en l'aparador d'una òptica... un joc de fotos, vidres i reflexos en B/N a partir de dues fantàstiques imatges de l'apreciat Martín Gallego. Les seves fotos sempre son una revelació.

Històries de família

© Araceli Merino, 2006

Konica Minolta Dimage A2 (7.2-50.8mm / 1:2.8-3.5 APO)

Temps era temps, en un indret molt llunyà, una mare ànec va decidir que els seus fillets naixessin en un petit trosset de terra que emergia enmig d'un llac. El petits aneguets van anar creixent i...

Passejant per Kairuan

© Araceli Merino, 2005

Konica Minolta Dimage A2 (7.2-50.8mm / 1:2.8-3.5 APO)

Kairuan és la ciutat sagrada de Tunísia. Lluny del garbuix i el bullici, una dona musulmana passeja solitària a darrera hora de la tarda.

Amb el bon temps...

© Araceli Merino, 2008

Olympus E-3 + Zuiko Macro 50 mm 2.0

Amb el bon temps, si ens dediquem a fer un passeig pels diferents Fotoblogs de la xarxa, a gairebé tots hi trobarem un repertori extraordinari de bitxos de tota mena. Malgrat que l'invent tant del microscopi com del telescopi a principis del segle XVII ja ens van permetre conèixer mons inaccessibles a la mirada dels éssers humans fins aleshores, el cert és que 400 anys després no hem perdut ni un bri de la fascinació que genera la contemplació de mons petits com el dels insectes. En definitiva és la fascinació que genera la contemplació de l'espectacle de la natura.

Vietnam

© Araceli Merino, 2006
Konica Minolta Dimage A2 (7.2-50.8mm / 1:2.8-3.5 APO)

Aquesta vegada la imatge triada pot evocar per a molts la mateixa essència del paradís. La realitat, però, sempre és més fascinadora. Som davant del riu Perfum, situat al nord del Vietnam. En plena època de monsons les pluges donen poca treva per a fer fotos com aquesta. En mig d'una natura intensa, quasi en estat pur, malgrat la pluja, la intensa xafogor, la microfauna d'aspecte exòtic i sorprenent... aquella terra ens cala l'ànima deixant un record inesborrable.

Arriben les vacances... per fi!

© Araceli Merino, 2006

Konica Minolta Dimage A2 (7.2-50.8mm / 1:2.8-3.5 APO)

No ha estat fàcil. Han calgut onze mesos, però finalment ja son quasi aquí, a tocar... Temps per llegir, per disfrutar dels viatges, de les converses, de la gastronomia, també pel "dolce far niente" clar que si... El temps passa a ser nostre quasi del tot i aleshores disposem també del moment i l'espai per a les fotos irrepetibles. Tenia molt clar que per aquest moment penjaria aquesta foto. Si, ja sé... típica foto d'agència de viatges que podria ser de qualsevol lloc del món (Carib, mediterrani, etc...)

La vaig fer a principis d'agost de 2006 a la platja de Hoian, molt a prop d'on a finals del anys 60 arribaven els vaixells plens de soldats americans per lluitar a la guerra del Vietnam. Qui ho diria? Afortunadament avui és terra de pau, de bellesa, de bona acollida als encara pocs turistes que la visiten (com s'aprecia a la imatge solitària. Semblava que no podia ser). La càmera, aleshores una compacta decent, treia fum a qualsevol racó. Més enllà de la sensació impersonal d'aquesta foto, Vietnam és país que deixa petjada i que he volgut evocar ara que tornen les vacances.