ARACELI MERINO FOTOBLOG

Lluitant contra els gegants...

2012-01-17T21:50:00.004+01:00

©Araceli Merino. Mota del Cuervo (Cuenca, La Mancha), 2010.

Olympus E-3 + Zuiko 9-18

"...Mire vuestra merced —respondió Sancho— que aquellos que allí se parecen no son gigantes, sino molinos de viento, y lo que en ellos parecen brazos son las aspas, que, volteadas del viento, hacen andar la piedra del molino....".

(Don Quijote, Llibre 1, Capítol VIII. Miguel de Cervantes)

Ja fa més d'un any que vaig tenir l'oportunitat de fer un reportatge a l'entorn de la terra del Quixot. Tot contemplant l'estampa fascinadora de la silueta d'aquells vells molins retallada sobre l'horitzó vaig entendre la bogeria meravellosa del Quixot lluitant contra uns gegants particulars... si, si... com si fos una mena de fotògraf del nostre temps intentant obrir-se pas entre les aspes del món professional, lluitant a cop de flaix i trípode...! Clar que, els temps son els que son i, en qualsevol moment, aquell cel de plom pot caure (com deia Astèrix) sobre els nostres caps!

"...¡Válame Dios! —dijo Sancho—. ¿No le dije yo a vuestra merced que mirase bien lo que hacía, que no eran sino molinos de viento, y no lo podía ignorar sino quien llevase otros tales en la cabeza?
—Calla, amigo Sancho —respondió don Quijote—, que las cosas de la guerra más que otras están sujetas a continua mudanza...".

(Don Quijote, Llibre 1, Capítol VIII. Miguel de Cervantes)

Feliç 2012!

2011-12-31T23:59:00.001+01:00

©Araceli Merino. Fontanals de Cerdanya (Catalunya), 2011.

Olympus E-5 + Zuiko 12-60

El sol s'està ponent, però demà tornarà a sotir.

Sempre ho fa.

De debò que desitjo que sigui per a tothom!

Feliç 2012, de tot cor!

Sereníssima

2011-12-08T21:34:00.002+01:00

©Araceli Merino. Burano (Venècia), 2011.

Olympus E-5 + Zuiko 12-60

Sereníssima. Podia haver estat excelentíssima, il•lustríssima... però el destí va triar i a Venècia li va tocar ser una Sereníssima República. Més enllà de les grans masses de visitants que s'apleguen en els carrers troncals de la ciutat, la gran humitat que cala en els dies més freds o la inevitable picaresca derivada de la gran experiència que tenen en el terreny turístic ja des del segle XVI... passejar per Venècia i les illes del seu entorn ens fa entendre perquè l'aristocràcia i la burgesia europea ja hi anaven a passar llargues temporades, més enllà del plaer i la festa, cercant la bellesa en tots els sentits. Sento encara el fred intens i la humitat d'aquella tarda a Burano. El temps semblava aturat i la boira dormia la seva migdiada sobre la llacuna. Com si es tractés d'un adagio ingràvid de Vivaldi, aquell moment solitari i fred a Burano em van fer entendre que és la calma serena. Volia dir sereníssima.

Felicitat

2011-11-03T14:37:00.003+01:00

©Araceli Merino. Estudi, 2011.

Olympus E-5 + Zuiko 12-60

Si, ja sé... darrerament no penjo gaire. Els temps son els que son. Potser per això, després d'un dels darrers treballs que acabo de fer, quan ja estava revelant la foto amb el Capture, em va semblar que el somriure de la Isabel es contagiava. Si, si, coses de l'amor, però en qualsevol cas és un somriure que transmet il·lusió en estat pur... i tanta falta que fa, no creieu?

Gràcies Isa!

©Araceli Merino. Estudi, 2011

Olympus E-5 + Zuiko 12-60

Amb la tardor...

2011-09-26T21:24:00.001+02:00

Olympus E-3, Zuiko 9-18

Amb la tardor vindré per la vora del riu,

pels camps ben plens de boira

i amb galls que matinejen,

quan tot és tan llunyà, que a penes

ens allibera del no-res un horitzó de pluja.

Miquel Martí Pol

1929-2003

2011, A Land Odyssey

2011-08-27T18:04:00.001+02:00

©Araceli Merino. Camps de Vicfred, La Segarra, 2011

Olympus E-5 + Zuiko 9-18

Ja em perdonareu la paràfrasi, però crec que estareu d'acord en que l'escena feia pensar en el mític film de Kubrick, encara que l'odissea en aquests temps no la tenim a l'espai sinó a la terra, està clar. De totes formes no vull parlar de la crisi, prefereixo fer-ho d'una comarca lleidatana amb molta força fotogràfica... La Segarra. Ja fa alguns anys que l'amic Joan Porredon, genial fotògraf i excel·lent persona, m'havia fet agafar el cuquet. Les converses i les fotos d'en "Porre", sovint inspirades en la seva terra, han esdevingut la millor ambaixada de La Segarra. Vaja, tota una temptació a visitar-la, sobretot al començament de l'estiu quan una varietat de grocs i ocres mostren la personalitat més crua d'aquesta terra d'aparença esquerpa i silenciosa on antics castells i torres de guaita s'albiren a l'horitzó, en un mar de camps de blat crescuts entre pedregars.

Ararat, símbol d'Armènia

2011-08-15T18:15:00.003+02:00

©Araceli Merino. Monestir de Khor Virap, Armènia, 2011

Olympus E-5 + Zuiko 12-60

Noè, després del diluvi, va encallar la seva arca al damunt del cim nevat que apareix al fons d'aquesta foto. A partir d'aquest relat bíblic el poble armeni venera aquesta muntanya com a veritable símbol del que ja fa molts segles és el centre espiritual del seu país. Centre només espiritual, ja que a nivell polític el mont Ararat avui pertany a Turquia juntament amb una bona part del que eren les regions de l'oest d'Armènia. El genocidi armeni perpetrat i no reconegut pels turcs a l'entorn de 1915 (1,5 milions d'armenis assassinats) fa que la contemplació de l'Ararat esdevingui el símbol d'alguna cosa més que un territori perdut. El punt d'observació més proper dins del territori armeni és aquest preciós monestir de Khor Virap (iniciat al s. VIIè), situat al costat de la frontera (infranquejable) actual i a 15 km de distància de la muntanya de Noè.

Port de La Valleta

2011-08-08T22:22:00.002+02:00

©Araceli Merino, panoràmica del Port de La Valleta (Illa de Malta), 2009

Olympus E-3, Zuiko 12-60

El port de la petita vila de La Valleta (Valletta en anglès) capital de l'illa de Malta és un dels punts neuràlgics d'aquest país ubicat en el cor del mediterrani entre Itàlia i Tunísia. Terra de pas, a qui els segles han forjat el seu caràcter defensiu i el pas de diferents ocupants li han conferit una personalitat eclèctica, pròpia, avui esdevé peculiar, atractiva però també desconeguda per a molts. Independent de la Gran Bretanya des de 1964, l'illa de Malta té la densitat de població més gran de la Comunitat Europea de la que en forma part des del 2004. Disculpeu el caràcter enciclopèdic d'aquest comentari ja que de la foto poques coses més puc dir. El moment parla per si mateix.

Indolència

2011-07-28T11:01:00.003+02:00

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Després d'un curs intens on sovint el desànim ha creuat camí amb el moment no pas gaire fàcil que ens toca viure a tots plegats, ha arribat l'hora d'obrir un parèntesi, encara que sigui més breu del que voldríem. Les vacances en que mentre el cap pentina el desori que deixa els curs que s'acaba, la calma permet agafar la càmera per recrear nous paradisos a través de l'objectiu. El curs que ve ens portarà nou reptes, segur, però ara tan sols és moment per deixar-nos gronxar en la més profunda i absoluta indolència, només trencada pel clic de l'obturador.

P. D.
Sé que us dec moltes visites!
A veure si durant el mes d'agost em vaig posant al dia.

Ermita

2011-07-08T20:54:00.005+02:00

©Araceli Merino. Ermita del Castell de les Sitges, Torrefeta i Florejacs (La Segarra), 2011

Olympus E-5 + Zuiko 12-60

M'agrada el cinema però us he de confessar que no sóc gaire aimant dels Westerns. Però ja fa molts anys que vaig tenir ocasió de veure "Centaures del desert" de John Houston. Des d'aleshores sempre recordo aquelles imatges d'escenes interiors amb les portes obertes per on entrava la llum i el paisatge de fora... sempre les he imaginat com una mena de símbol d'afany de llibertat!

Avui ja he oblidat l'argument de la pel·lícula però fa poc, en veure la llum que entrava a través de la porta d'aquesta petita ermita abandonada, se'm va fer inevitable reviure una vegada més aquella antiga sensació.

Papallona Malaquita

2011-06-13T14:47:00.006+02:00

©Araceli Merino. papallona Siproeta Stelenes, Castelló d'Empúries, 2011

Olympus E-5 + Zuiko 50-200

L'anomenen Papallona Malaquita, pel color, clar! ...el mateix del mineral homònim, el mateix de la natura, el mateix de l'esperança! Som a les portes de l'estiu, les bateries estan carregades, els objectius a punt, els dies son llargs, el temps una mica plujós però les ganes ens sobren. Només hi ha una cosa en la que perdo més la noció del temps que davant de l'ordinador.... fent fotos!
Per cert... abans que algú m'ho pregunti... m'agraden molt el resultats de la E-5 i del Capture One!

Micky Molina

2011-05-26T18:30:00.003+02:00

©Araceli Merino, Micky Molina, Mataró, 2011

Olympus E-3, Zuiko 35-100

Me llamo barro aunque Miguel me llame.
Barro es mi profesión y mi destino
Que mancha con su lengua cuanto lame.
Soy un triste instrumento del camino.
Soy una lengua dulcemente infame
a los pies que idolatro desplegada.

Miguel Hernández 1910-1942

Miguel Hernández o Micky Molina? Els dos alhora!
"De Miguel a Miguel"... un preciós espectacle on els versos del poeta d'Oriola prenen vida i força de la ma d'aquest extraordinari actor, membre de família d'artistes. En la màgia de l'espectacle no hi son aliens ni la música de Luis de Arquer, ni el violoncel de Gabrielle Kaufman, ni la dansa de l'Imma Prat. Al final, pura commoció que removia l'ànima.

Primavera al Cercle Polar Àrtic (i Xerrada sobre fotografia de viatges)

2011-05-10T21:09:00.005+02:00

©Araceli Merino, proper a Jokkmokk (Suècia) 2011.

Olympus E-3, Zuiko 50-200

Aquesta vegada us porto només un petita mostra dels quilòmetres i quilòmetres de bellesa en estat pur que anem trobant a mesura que ens apropem i creuem el Cercle Polar àrtic. Un veritable espectacle primaveral amb banda sonora pròpia: l'impressionant so de les gruixudes plaques de gel esquerdant-se al pas de les aigües primaverals, després de les gelades dels mesos d'hivern a més de 30 graus sota zero.

Aprofito per comentar-vos que el proper divendres, 20 de maig 2011, a les 19.30h faig la xerrada "Introducció a la fotografia de viatges" (idees, experiències, consells i exemples) destinada a tothom que vulgui viatjar amb la seva càmera. Serà concretament per a els amics de Baraka, club de viatges al Carrer del camí fondo, 14, de Terrassa.
L'entrada és gratuïta, però cal demanar reserva a: tedetertulia@gmail.com
o bé per telèfon: 93.784.56.00

Sau, tres anys després!

2011-04-14T21:22:00.080+02:00

Olympus E-3, Zuiko 9-18

Han passat ja tres anys d'aquella tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. Un moment que va marcar la fi d'una sequera molt preocupant i que ara ja sembla quasi oblidada. L'endemà (10 d'abril) va començar a ploure i a dia d'avui ni tant sols es veu el bonic campanar romànic de l'antiga església de sant Romà, que tradicionalment sempre ensenya la punta. Gràcies a la impressió causada pel fet de poder passejar pels carrers d'aquell petit poblet, habitualment amagats sota l'aigua, vaig decidir començar aquest blog. Com una mena de ritual de celebració, cada any retorno a Sau, que ha esdevingut un leit-motiv fotogràfic del que en vaig deixant constància puntualment: el 2009, el 2010... fins avui.
Com ja vaig dir l'any passat, Sau per mi és símbol evocador d'aquesta singladura fotogràfica a la xarxa, que tantes coses m'ha permès aprendre i que tanta gent extraordinària m'ha fet conèixer.
Les circumstàncies han anat canviant. Segurament les de tots plegats. Els temps que ens toca viure son emboirats i camaleònics. Demà és futur i és incert. Però la serena llum rogenca de Sau emmarcada per un profund silenci que li feia de banda sonora us prometo que convidava a la serena contemplació i al gaudi de les petites coses que fan gran la vida.
L'any que ve, el 9 d'abril coincideix amb dilluns de Pasqua. No sé si el campanar de Sant Romà haurà tornat a emergir de sota les aigües, però en qualsevol cas jo seré allà una vegada més per comprovar-ho.
Gràcies a tots vosaltres, de tot cor, per ser-hi!

La mirada del flautista

2011-03-31T23:59:00.051+02:00

©Araceli Merino, Joan, foto d'estudi, 2011

Olympus E-3, Zuiko 35-100

Imatge sorgida buscant el mateix silenci en que van néixer algunes de les obres més inspirades de Vivaldi o Bach... a la recerca del clar obscur amb que els pintors del barroc segellaven els seus retrats, aquesta foto deixa la flauta muda per a que simplement canti la llum.

P. D.
Una vegada més la gent de Barcelona Photobloggers ha considerat aquesta foto la "imatge de la Setmana"!!! (dijous, 7 d'abril 2011). Moltes gràcies de tot cor a la Vanesa Ruiz i a la gent de BCN Photobloggers per la seva feina i per haver triat la meva foto. Aquestes coses juntament amb els comentaris públic o privats que m'aneu deixant/enviant em fan sentir que fer fotos no és una tasca tan solitària, alhora que fa veritat aquella ja vella frase de l'Ansel Adams "Quan fem una foto mai no ha de ser només per a nosaltres…”.

Vent del capvespre

2011-03-19T22:47:00.003+01:00

Olympus E-3, Zuiko 9-18

La tragèdia del Japó ens ha fet reflexionar a tots sobre la fragilitat de la vida, sobre la força de la natura, sobre la tecnologia que ha permès el desenvolupament de la nostra societat... Aquella tarda de finals d'estiu a Kinderdijck, al sud de Rotterdam, bufava un vent que semblava anunciar la tardor. El dia havia estat llarg, la tarja de memòria de la càmera estava a vessar i el moment convidava a un petit respir. En poca estona l'escena es va tornar un espectacle de tons vermellosos.
La vida és fràgil. L'amenaça pot venir de totes bandes, des d'un tsunami fins a una central nuclear. Dubto. No sé quin és el millor camí a seguir. Aquella tarda, però, vaig veure que tant la natura com la condició humana tenen coses bones. La natura perquè ens regala espectacles de bellesa infinita com aquest i la condició humana perquè ha estat capaç d'inventar un aparell que ens permet perpetuar-ne el record.
Si contempleu la imatge una estona sentireu com el vent de ponent us convida a posar-vos un jersei.

Asteroide W 612 (o little planet de l'Hotel Vela)

2011-02-19T22:03:00.006+01:00

Olympus E-3, Zuiko 8mm "Fisheye"

Ja fa temps que estic treballant en el tema de les Panoràmiques esfèriques. La veritat és que és un món fascinant alhora que ofereix moltes possibilitats tant en l'àmbit professional, comercial, com també en l'estrictament creatiu. Però de cop, quan girem la panoràmica esfèrica al revés, com si es tractés d'un mitjó, descobrim l'entrada secreta a la galàxia dels asteroides del Petit Príncep (de Saint-Exupery), on els planetes son tant petits que sovint costen una mica de veure.

Campos de Teruel (i Curs de Fotografia bàsica)

2011-01-21T18:00:00.011+01:00

©Araceli Merino, Campo de Teruel (Llanos de Cella, Teruel) 2010.

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Ja fa temps que alguns de vosaltres em vau demanar que quan fes un curs de fotografia ho comentés en el Fotoblog, Facebook, Twitter, etc.... Doncs ha arribat el moment! Serà un CURS DE FOTOGRAFIA BÀSICA destinat a totes aquelles persones que vulguin conèixer una mica millor la seva càmera i els elements bàsics per dominar i disfrutar de la fotografia, amb una durada de 30 hores, repartides entre els 10 dissabtes que van del 5 de febrer al 9 d'abril, de 16h a 19h. Serà a l'Escola de Fotografia TEC (Tucan El Cel) de Mataró (Carrer Tres tombs, 11). Un dels atractius és que serà amb un grup reduït (10 persones) per poder personalitzar millor, però alhora amb ganes de disfrutar d'aquest món fantàstic, fins i tot addictiu, de la fotografia.
Per il·lustrar aquest post he triat la foto d'un moment màgic, d'aquells irrepetibles... va ser perduda per l'impressionant escenari de les planes dels Camps de Terol, quan tornava de fer un reportatge per les terres de La Mancha. Son moments com aquests els que ens fan entendre perquè la fotografia és tant extraordinària!

Minimal

2011-01-12T23:59:00.053+01:00

©Araceli Merino, Zaanse Schans (Holanda) 2010.

Olympus E-3, Zuiko 50-200

Si, ja sé, no és música... com si ho fora.
Formes, línies, textures, pocs elements... una particular regla de terços.
Com intentant imitar el fragment d'un adagio per a piano de Mozart o Schubert... poques notes i silencis expressius.
Silenci només trencat pel clic de la càmera.. integrat en l'arquitectura sensitiva de l'harmonia del moment.

P. D.
Es diu que les 12 del migdia no és una bona hora per fer fotos.
I'm sorry!

Solstici d'hivern

2010-12-21T23:38:00.039+01:00

Olympus E-3, Zuiko 8mm "Fisheye"

Guarits pel caliu del foc alcem la nostra mirada cap al cel sabent que, quan surti el sol després d'aquesta llarga i freda nit de solstici d'hivern, haurem encetat novament el camí cap al temps clar.

Endavant!

2010-12-02T15:54:00.000+01:00

©Araceli Merino, Port del Fòrum, Barcelona 2010.

Olympus E-3, Zuiko 70-300

Endavant! Aquesta és la nostra fita. Com el ciclista que vaig retratar fa uns mesos tot passejant per la zona del fòrum de BCN... un lloc molt estimulant per a qualsevol fotògraf, particularment als amants de la fotografia d'arquitectura. Darrerament, els projectes nous, les classes, etc... m’estan absorbint el temps. Amb la mirada (i la càmera) posada sempre endavant vull trobar temps també per retrobar aquest espai cibernètic que comparteixo amb vosaltres i també poder visitar els vostres, cosa que faig darrerament de manera silenciosa. Temps maleït. Temps que fuig. Això si... endavant, sempre endavant!

Albada de tardor

2010-11-01T21:21:00.000+01:00

Olympus E-3, Zuiko 9-18

Les primeres llums del nou dia es començaven a estirar entre els darrers fils de boira de l'albada, sobre un dels racons més bells del Montseny. Les llums de serena languidesa de finals de setembre insinuaven ja l'arribada del temps de tardor... temps de recolliment, de silencis, d'olor de molsa i fusta cremada.

Camí del far

2010-10-12T22:55:00.057+02:00

©Araceli Merino, Camps propers a List (illa de Sylt, Norfriesland, Nord d'Alemanya) 2010.

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Camps de Dunes i Erms, situats a la més septentrional de les illes Frisones al Mar del Nord: l'illa de Sylt. Terrenys afortunadament protegits per la seva idiosincràsia natural típica del Nord d'Europa. Un paratge de bellesa sòbria, amb la constant banda sonora del vent que s'estavella contra el nostre rostre. Com a argument, un camí solitari que ens porta a un far ben especial... ja que marca el punt geogràfic més septentrional de la República Federal d'Alemanya.

P. D.
Degut a algun petit incident amb l'ús inadequat de les meves fotos, a partir d'ara serà força habitual que les veieu amb marques d'aigua.

Bardenas Reales

2010-09-21T19:00:00.044+02:00

Olympus E-3, Zuiko 9-18

Ja fa alguns anys que vaig descobrir el profund encant de Las Bardenas Reales de Navarra a través del fotoblog de l'apreciat Felix Vaquerizo, particularment de la seva gran sensibilitat fotogràfica i dels comentaris que sempre feia d'aquest semidesert situat al sud de Navarra (a prop de Tudela i de Buñuel, el seu poble). El paisatge parla per si sol. És un veritable paradís pels fotògrafs. La possibilitat de fer-ne un reportatge per a la publicació privada d'uns amics del món excursionista va ser l'excusa perfecte per passar-hi uns dies a finals d'agost. Aquí teniu el resultat.

Orgue des del cel

2010-09-07T23:38:00.002+02:00

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Una foto amb paradoxa: veure un orgue des de dalt, quan ens passem la vida veient-los des de baix.
Sempre havia pensat que els organistes havien de ser persones posseïdores d'una percepció musical especial degut a la seva posició elevada a l'hora de tocar, sempre per damunt de tota la resta de músics, més aprop de l'harmonia celesta. Potser per això Johann Sebastian Bach (1685-1750), va esdevenir el més gran músic de tots els temps. En aquesta única vegada a la vida que esteu veient vaig poder començar a intuir el perquè...

Hamburg a l'hora blava

2010-08-25T21:59:00.015+02:00

Aquesta vegada una vista ben clàssica d'Hamburg des del Pont Kennedy, al damunt del llac Binnenalster en l'hora blava. La doble reconstrucció, després d'un terrible incendi que l'any 1842 va devastar dos terços de la ciutat i dels bombardejos de finals de la Segona Guerra Mundial, li han configurat una forta personalitat de ciutat moderna però mantenint un elegant aire històric. Entre molts altres arguments Hamburg està totalment recomanada als interessats en fotografia d'arquitectura.
La panoràmica està construïda a partir de 4 fotos.

El silenci punyent d'Oradour-sur-Glane

2010-08-13T12:57:00.020+02:00

©Araceli Merino, Oradur-sur-Glane (Limousin, França) 2010
Olympus E-3, Zuiko 9-18

En mig d'un silenci només trencat pel so de l'obturador de la càmera, el visitant hi passeja deixant que el profund dolor del record que evoquen les parets caigudes i els ferros retorçats d'aquella ciutat fantasma vagin glaçant l'ànima. Res al món val la pèrdua d'una sola vida humana. Els 642 ciutadans innocents (190 homes, 245 dones i 207 nens) assassinats per un escamot de la divisió SS Das Reich el migdia del dissabte 10 de juny de 1944 i després cremats en el tranquil poble d'Orador de Glana, al cor de la regió francesa del Llemosí, segueixen allà, presents en el silenci, ferms com el cable de l'antic tramvia o els cotxes incinerats al mig del carrer, fent que el record d'aquella atrocitat es conservi a la memòria.

Que no es repeteixi mai més!

Cayo Largo

2010-07-28T23:48:00.008+02:00

©Araceli Merino, Cayo Largo (Cuba) 2009
Olympus E-3, Zuiko 9-18

"Un paradís amb ressonàncies cinematogràfiques..." Ui! quina frase tant particular per definir les vacances estivals, no?. O, si més no, el que ens agradaria que fossin. I això que només pretenia presentar la més popular de les illes cubanes del Carib... llarga, estreta i amb tots els tòpics que acompanyen una estada idíl·lica. Clar que en última instància, la felicitat no depèn del lloc sinó de nosaltres mateixos. Per tant, no perdeu més el temps.
Passeu unes bones vacances!!!

Camps de Lavanda

2010-07-06T21:40:00.012+02:00

©Araceli Merino. Camps de Lavanda de Valensole (Alta Provença, França), 2010
Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Passejar per l'Alta Provença a principis de juliol, en el bellmig del seu silenci només trencat pel so de les excitades abelles en dansa, és percebre amb intensitat el perfum més agradable que sóc capaç de recordar. Per una vegada, els jocs de rectes i diagonals dels camps d'espígol dialogant amb els elements casuals del seu entorn com els arbres o el cel... , si be temptadors al fotògraf, queden en segon terme. El més irresistible d'aquesta foto és la bona olor que fa (sobretot quan s’aixeca la brisa de la tarda).

Papallona

2010-06-20T23:35:00.006+02:00

©Araceli Merino. Castelló d'Empúries, 2010
Olympus E-3 + Zuiko 50-200

És un pètal, desprès d'una rosa,
que s'encela flotant sobre el vent;
tremolosa, s'atura i reposa
al miratge d'un calze lluent.

Climent Peix
Poesia completa (1995)

Cotorra en silenci...

2010-06-04T19:52:00.012+02:00

©Araceli Merino. Passeig marítim de Mataró, 2010
Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Si, efectivament. Callava perquè estava esmorzant. I això que les cotorres xerren molt. Encara que no sempre és fàcil, moltes vegades és millor callar abans que dir segons què. El silenci també forma part de la música. La fotografia és silenciosa!

Aquesta primavera...

2010-05-16T23:52:00.019+02:00

No hi ha primavera en que les roselles no siguin una temptació per a qualsevol fotògraf. Aquestes precioses flors, de color vermell intens, sobre els seus habituals fons verds, son d'una fotogènia extraordinària. Una primavera com aquesta del 2010 no és cap excepció. Bé! potser l'únic matis seria la delicada situació socioeconòmica per la que passa el país, dins de la qual tothom intenta muntar el seu puzle particular de la millor manera possible. És evident, però, que cal anar en compte de no perdre cap de les seves peces. La recomposició aleshores és molt més difícil...

P. D.

Cliqueu aquí per veure la foto original

Sau, dos anys després!

2010-04-21T09:00:00.000+02:00

Ja fa dos anys d'aquella tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. Per tant, dos anys de la fi d'una sequera angoixant que feia preveure l'arribada de temps molt difícils marcats per les restriccions d'aigua. L'atzar va voler que l'endemà (10 d'abril) comencessin les pluges i avui, com fa un any, els nivells d'aigua es mostrin en la seva màxima expressió. L'impacte d'aquella sequera va ser el detonant d'aquest fotoblog. Potser per això, cada any, la tarda del 9 d'abril he volgut tornar-hi... per percebre l'estat de la qüestió i per deixar-ne constància gràfica, símbol evocador d'aquesta singladura fotogràfica a la xarxa, que tantes coses m'ha permès aprendre i que tanta gent extraordinària m'ha fet conèixer. Encara que és molt aviat, ja m'he reservat a l'agenda del 2011 la tarda del dissabate 9 abril per tornar a Sau i captar una vegada més aquestes corprenedores llums del capvespre malenconiosament reflectides sobre el pantà ple d'aigua. De debò que no se m'acut un millor pastís d'aniversari per compartir amb tots vosaltres i així donar-vos les gràcies per tots els comentaris que no per immerescuts menys agraïts. Gràcies, un any més, de tot cor.

Man in black (o quasi...)

2010-04-11T23:11:00.014+02:00

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Aquest quasi Man in black no és cap agent camuflat, ni cap espia infiltrat. Tampoc un mal imitador del Will Smith, ni tant sols un pres fugat de l'illa d'Alcatraz. El personatge amagat darrera les ulleres fosques i sobre una càmera fotogràfica és el bon amic i gran fotògraf Martín Gallego. Efectivament va ser buscant localitzacions per a una pràctica d'un curs de fotografia de viatges quant en el lloc menys pensat, un pas soterrani al passeig marítim de Mataró, ens va aparèixer un fons molt maco amb una llum especial. Amb en Martin i l'Alfons vam estar fent proves i... voilà! Fa pocs dies en Martin va penjar una foto de l'Alfons. Oh! Quina temptació!

Com que sé que no és fàcil passar del darrera al davant de la càmera... gràcies Martin!!!

P. D.

Per cert Martín, espero que després d'això no m'esborris de la teva llista d'amics :-) )

Torna la primavera!

2010-03-28T22:35:00.006+02:00

©Araceli Merino. Parc Nacional d'Aigüestortes, 2009

Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Un Picasoques (sitta europaea), Trepador azul, Sitelle torchepot, Eurasian nuthatatch, Picchio muratore, Kleiber, Trepadeira azul... quants noms tant diferents per a un ocell de bosc tant petit i encantador.

La conversa

2010-03-10T17:57:00.012+01:00

Cau la tarda.

Una conversa lleu, de paraules serenes.

La pressa és un mal occidental: No calen rellotges perquè la natura és sàvia i el sol és present. La intensa calor humida de l'estiu monsònic es barreja amb pluges esporàdiques, però tant li fa. En aquesta conversa les paraules noves n'evoquen de velles tal vegada com si una antiga conversa revisqués de tant en tant, de forma cíclica.

I què?.

No hi ha pressa, no es mesura el temps... simplement es defuig.

Els dos monjos birmans saben perfectament quin és el final del camí. El mateix per a tothom. Però, és igual.

Aquella conversa es tornarà a repetir d'aquí a no sé quan de temps, tal vegada amb les mateixes paraules.

Ja no sé quina hora és. No importa.

Lleu i serena cau la tarda.

P. D.

El fòrum Barcelona Photobloggers ha considerat aquesta foto la "imatge de la Setmana"!!! (dijous, 18 de març 2010). Moltes gràcies de tot cor a Jordi Casanovas i a la gent de BCN Photobloggers per aquesta nominació. No sabeu els ànims que dóna!

Panoràmica de l'Alguer (Sardenya)

2010-02-28T00:18:00.011+01:00

Aquesta vegada em venia de gust deixar que la vista es perdés a l'horitzó. És per això que he triat aquesta panoràmica aèria de la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya, feta a partir de 8 fotos verticals. L'any 1850 encara es va haver d'imprimir un llibre de catecisme en català perquè els seus habitants no parlaven l'italià. La corona catalano-aragonesa va fer del seu port un enclavament estratègic i comercial en els temps medievals i la quasi totalitat dels seus primers habitants eren mariners catalans amb les seves famílies. Malgrat que avui la situació ha canviat sensiblement, encara és possible trobar algú amb qui poder mantenir una conversa en un català peculiar de cantarella italiana. Un passeig pel seu casc antic és una evocació directa a la història.

"Tan a prop, tan lluny!" en el Calisay d'Arenys de mar

2010-02-07T23:12:00.011+01:00

©Araceli Merino, Amsterdam 2008
Olympus E-510, Zuiko 12-60

Una instantània urbana holandesa (amb càrrega semiòtica) per il·lustrar l'exposició col·lectiva "Tan aprop, tan lluny" que han organitzat conjuntament BCN Photobloggers i l'Associació Fotogràfica d'Arenys de Mar al Centre cultural "Calisay" en la que hi participo. Una peculiar mostra d'imatges on es mostren paral.lelismes socials entre paisos aparentment distants. Oberta del 5 al 28 de febrer. Entrada lliure.

Al·legoria de la música

2010-01-21T18:00:00.009+01:00

Aquesta vegada un clàssic. Com que el fred de l'hivern ens convida al recolliment de la llar, he volgut fer una clicada d'ull a la gran tradició pictòrica (també fotogràfica) del bodegó i a la gran quantitat de bodegons evocadors dels sentits, dels instruments, de l'únic art que no necessita la imatge... la música. Tant les flautes de bec, com la partitura, com el porta espelmes que apareixen a la foto son reproduccions a partir d'originals d'època.

Papa Noel fotògraf

2010-01-01T14:25:00.015+01:00

©Araceli Merino, L'Havana (Cuba) 2009

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Des de petita que m'havia preguntat que feia el Papa Noel després de les festes nadalenques particularment durant el mesos d'estiu. Potser es quedava descansant a la seva casa del nord de Finlàndia? Per atzar, recentment vaig descobrir la veritat. El Papa Noel passa els estius a Cuba. El més sorprenent és que treballa de fotògraf i amb la seva càmera màgica segueix portant felicitat als nens de totes les edats que es creuen al seu pas... o, potser va ser només un somni?
En qualsevol cas.. que l'any 2010 us arribi ple de somnis!

Audite silete

2009-12-20T21:00:00.001+01:00

©Araceli Merino, Concert de la Setmana de Música Antiga.

Església de Santa Maria (Mataró)
Olympus E-3, Zuiko 35-100

Audite silete divina musica
dulci sona susurrat in aure cantica
iam varia voce concentum ducite
dulcique iubilantes amore psalite

(text anònim d'un madrigal de Michael Praetorius 1571-1621)

Traducció
Escolteu en silenci la música divina
que sona dolça xiuxiuejant cants a l’orella

ara que varies veus juntes ens porten

amb dolça alegria cants d'amor.

Bon Nadal i Feliç Any Nou!!!!!

La ciutat del silenci...

2009-12-08T22:07:00.016+01:00

©Araceli Merino, Mdina (Illa de Malta) 2009
Olympus E-3, Zuiko 12-60

... on passejar pels carrerons estrets d'aquesta vila emmurallada de Mdina, al costat de Rabat, ja no és només descobrir l'essència mateixa del cor de l'illa de Malta... és trepitjar els mateixos racons pels que van passar els fenicis, l'imperi romà, Sant Pau, els musulmans, els cavallers hospitalaris de l'ordre de Sant Joan (o de l'ordre de Malta), les tropes de Napoleó i finalment les britàniques, que varen traslladar la capitalitat a la ciutat de La Valletta. Els romans la van anomenar Melita (d'on ve el nom de l'illa), però el més corprenedor és el seu silenci, només trencat per les converses dels turistes, el pas de carruatges o el vent que a vegades bufa intens. Des d'aquesta solitària cantonada perduda en el temps podeu provar d'escoltar com sona la ciutat del silenci.

P. D.

Disculpeu si aquestes setmanes no us deixo comentaris pels vostres blogs. Una etapa de canvis d'horaris professionals m'està deixant sense temps. Espero poder tornar aviat a la normalitat.

Cau la nit...

2009-11-23T21:15:00.021+01:00

©Araceli Merino, Llac Inle (Myanmar) 2008
Olympus E-510, Zuiko 14-54

...sobre el llac de flors de lotus.

Temps de silencis, de blau màgic!

Un moment de calma en el camí.

Descanseu a la caseta de les llums,

que jo tornaré ben aviat al vostre esguard.

Segon Premi de fotografia dels "Premis d'Arts d'Andorra 2009"

2009-11-07T18:00:00.028+01:00

CUBANA DEL CHEVROLET

©Araceli Merino, Trinidad (1, 2, 3) i La Habana (4) (Cuba) 2009

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Potser retratar Chrevrolets (i altres marques...) dels anys 50 a Cuba no és una idea original, però si una temptació. Quan trepitges per primera vegada l'Havana penses que has fet un viatge al passat. És, en bona mesura, amb aquests cotxes vintage que comença l'espectacle que sorgeix d'un país aïllat geogràficament, políticament, econòmicament i, clar, també en el temps...

Als records i les imatges que m'en vaig endur, quan vaig sortir de Cuba, ara s'hi suma la sorpresa, totalment inesperada, d'obtenir el Segon Premi en l'especialitat de fotografia dels "Premis d'Arts d'Andorra 2009" que organitza el Cercle de les Arts i les Lletres d'Andorra, premis que patrocinen empreses andorranes dels diferents sectors. El de fotografia el patrocina la coneguda empresa Foto Cine Color d'Andorra la Vella.

Totes les fotografies quedaran exposades al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany fins el dia 26 de novembre.

En resum, una gran alegria que no he pogut deixar de compartir amb vosaltres.

Bolets?

2009-11-02T13:48:00.014+01:00

Si, si! Bolets! Està clar que hi ha altres maneres de caçar-los a part de la tradicional. Per exemple fent fotos. En aquest cas ja no hi ha risc d'intoxicacions... només d'haver de rentar la roba després d'unes quantes hores arrossegats pel terra dels boscos cercant la bona llum, l'angle adequat... les estones passen ràpides amb aquesta variant de fotografia Macro que ens fa descobrir un nou univers als nostres peus...

P. D. Pels que m'ho heu preguntat, aquest volet en català s'anomena Anel.lària i menjat prodeueix efectes al·lucinogens.

En llatí s'anomena Panaeolus (Gràcies Sofia).

Habana vieja

2009-10-22T21:00:00.003+02:00

©Araceli Merino. La Habana (Cuba), 2009
Olympus E-3 + Zuiko 12-60

Quasi com l’esquelet del pas de la història que sosté el record d’un passat colonial, restes de l’esplendor ja ranci del que havia estat una ciutat de promissió amarada per la humitat del Carib, cegada per la llum quasi equatorial, castigada per l’aïllament, desemparada per una revolució marcida... l’Havana vella es mostra decadent però alegre, resolent el seu dia a dia sobre la petjada de l’ahir, amb l’esperança del demà, sempre però, amb l’altivesa de saber-se malgrat tot atractiva i seductora a la mirada del visitant.

Alea jacta est...

2009-10-13T13:00:00.008+02:00

En creuar amb les seves legions el riu Rubicó, frontera entre Itàlia i la Gàl·lia, es diu que Juli Cèsar va exclamar "...Alea jacta est!" (la sort ja està llençada!). Publico aquesta foto un dimarts 13, a les 13.00 h. Si no sou supersticiosos és molt probable que en un dia com aquest penseu igual que Cèsar. Però, i si sou supersticiosos...?

Espontani!

2009-10-06T21:34:00.018+02:00

©Araceli Merino. Jardins de Schönbrun (Viena), 2009
Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Tombada sobre la gespa, intentant trobar un enquadrament del conegut palau vienès de Schönbrunn i... aquest corb* es va posar davant de l'objectiu com esperant que li fes una foto. Doncs no en parlem més... voilà!
I el Palau de Schönbrun...? doncs, per a una altra ocasió.

P. D.
*Gràcies a en JordiPM sabem que l'ocell de la foto no és un corb sinó una cornella emmantellada (corvus cornix). En castellano... Corneja gris

In fraganti?

2009-09-28T22:00:00.008+02:00

©Araceli Merino. La Habana (Cuba), 2009

Olympus E-3 + Zuiko 50-200

Una tarda tòrrida de finals de juliol a la imponent plaça de la Catedral de l'Havana vella. L'aspecte d'aquesta parella era un veritable iman per a la càmera. Aprofitant que portava el tele muntat, els vaig intentar agafar "in fraganti"... està clar que al final la sorpresa me la vaig emportar jo.

Boires de tardor

2009-09-21T19:00:00.011+02:00

©Araceli Merino. Llac Pavin (Mont Doré, Auvergne, França), 2009
Olympus E-3 + Zuiko 12-60

Fa molt pocs dies... una albada freda i boirosa a quasi 1200 metres d'alçada, un llac sobre terra volcànica... un silenci profund, dues barques solitàries... se'ns atansen hores de tardor.

Nocturnal de Cadaqués

2009-09-14T19:00:00.011+02:00

Aquesta vegada m'he decantat per tot un clàssic... les barquetes a la platja de Cadaqués. Però, lluny de la intensa llum estival, del brogit i l'alegria dels matins d'agost, m'he decantat per la silenciosa calma d'una freda i solitària nit de febrer. Pel carrer no hi corria ni una ànima i, com diu Petrarca, ...il mar senz'onda giace....

La foto nocturna em sembla simplement irresistible.

P. D. Novament uns versos de l'Hugo García Saritzu

vora la grava

de la riba,

la nit

desossa

la llum

al mar

(segueix...)

Visa pour l'image 2009

2009-09-07T19:00:00.017+02:00

©Araceli Merino. Perpinyà, 2009

Olympus E-3 + Zuiko 12-60 & Zuiko 50-200

UN PARÈNTESI D'ESPERIT FOTOPERIODÍSTIC

Dissabte passat vaig estar passejant per la prestigiosa i exitosa exposició internacional de fotoperiodisme "Visa pour l'image" que es fa cada any, a principis de setembre, a Perpinyà (a la Catalunya francesa). M'ho havien dit, però confirmo que la experiència s'ho val. El fotoperiodisme és un dels terrenys més difícils de la fotografia i, certament, ho és en tots els sentits: difícil ja al començament a l’hora de poder trobar el teu espai professional... difícil tècnicament perquè poques vegades disposes de temps i comoditat a l'hora de treballar... difícil perquè moltes vegades les condicions i el context fins i tot poden arribar a comportar risc personal pel fotògraf, etc... Potser per tot plegat, veure els treballs tan extraordinaris que allà s'exposen, repartits en diferents espais històrics de la ciutat, és una veritable lliçó que val la pena no perdre's. A part, sempre es pot aprofitar algun dels espais no ocupats per fer-hi la pròpia aportació (espontània i efímera) en forma, per exemple, de modest autoretrat (part inferior de la foto). En el moment de penjar aquest collage encara us queden alguns dies (fins el diumenge 13 de setembre 2009) per si voleu visitar-la.

El final de les vacances

2009-08-31T19:00:00.011+02:00

©Araceli Merino, volant sobre l'Atlàntic, 2009
Olympus E-3 + Zuiko 12-60

En el moment de tornar a la nostra quotidianitat, ens passen pel cap tantes imatges precioses, tants moments que el destí ens ha regalat durant el temps estival... No sabria dir-vos en quina mesura, l'esperit de tots plegats segueix allà dalt, sobre l'ala, perdut entre núvols de cotó.
Si torna... ja us avisaré.

Sahara

2009-08-24T19:00:00.011+02:00

La mirada se'ns perd en l'horitzó mentre el vent pentina les ones de sorra i empeny les dunes que, impassibles, segueixen el seu camí silenciós, com les nostres passes. Sota un Sol dèspota, inquietament fascinats per la profunda bellesa del desert... l'horitzó ja no ens torna la mirada. S’hi ha perdut del tot.

Afegeixo aquests preciosos versos... de l' Hugo García Saritzu

El temps,

que potser

mai no ha estat

d’or,

lliura al desert

la sorra

buida

dels seus descomptes.

(segueix...)

Mataró nocturn (i exposició col·lectiva)

2009-08-17T19:00:00.020+02:00

Era una nit freda de l'hivern passat durant una trobada nocturna amb un grup d'amics per fer fotos de racons típics de Mataró. De tot el material que va sortir al final, em va agradar especialment aquest "ull de peix", potser perquè reflecteix molt bé l'ambient que es va crear... un grup ben avingut de fotògrafs amb l'inexcusable trípode, observats per vianants encuriosits.

Algunes de les meves fotos nocturnes de Mataró les podreu veure a l’Exposició Col·lectiva que organitza el fòrum EspaiFotogràfic.cat, sota el títol genèric... “El lloc on vivim”. L'exposició estarà oberta del divendres 21 d’agost (inauguració a les 20h) al diumenge 6 de setembre del 2009, a la Sala d’Exposicions Centre Cultural de Vilassar de Dalt (C/ Manuel Moreno, 30). Oberta els divendres de 7 a 9 del vespre, i els dissabtes i festius de 12 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre. Si veniu a la inauguració ja ens hi veurem!

La guerra de Vietnam

2009-08-10T20:00:00.009+02:00

Konica Minolta Dimage A2 (7.2-50.8mm / 1:2.8-3.5 APO)

La guerra de Vietnam és una de les tristament més populars del segle XX, gràcies en gran mesura a l'extraordinària repercussió que ha tingut en el món del cinema. El turista que visita Vietnam en l'actualitat encara troba nombroses seqüeles de tot plegat, com les que es poden apreciar en algunes parts del palau de l'antiga ciutat imperial de Hué, on va viure la darrera dinastia d'emperadors vietnamites. Un palau construït en imitació a la ciutat prohibida de Pekín, en petit, i que durant la guerra (que va acabar el 1975) va veure combats cos a cos dins de les seves instal·lacions, com encara ho reflecteixen alguns racons com el de la foto. La Unesco l'ha considerat patrimoni de la humanitat. De mica en mica, la seva restauració va deixant enrere un passat que cal no oblidar per a que no es repeteixi mai més.

Cigonyes

2009-08-03T19:00:00.009+02:00

Cau la tarda sobre la pintoresca vila de Rust, situada a la plana del Burgenland (sud-est d’Austria), tocant el llac Neusiedler (frontera amb Hongria). Sovint immersa en un aire somnolent i pantanós a causa de la boira, durant el bon temps les cigonyes donen un aspecte particular a la majoria de les seves teulades. Però, després d’una tarda serena, indolent, contemplant-les... ara ja és hora d’anar a sopar a un típic heurigen i provar algun bon vi de la zona.

Belvedere

2009-07-27T20:00:00.014+02:00

Olympus E-3, Zuiko 9-18

Tot un any esperant! Però finalment han arribat!! Em refereixo a les VACANCES, clar!
Dies fantàstics que sovint aprofitem per descansar de la quotidianitat, però també per veure llocs preciosos, cultures diferents, tradicions interessants... vaja, que em penso separar ben poc de la càmera. Que millor, doncs, que celebrar-ho penjant una foto de Viena feta des de la façana del Palau Belvedere. El seu nom (que vol dir “bella vista”) fa honor a la realitat. Fins i tot el pintor Canaletto (1697-1768) ja en va deixar constància al quadre “Vista dels jardins de Belvedere” l’any 1758 . Quina manera millor de començar vacances que amb un “bel vedere”? També aprofito per desitjar-vos que les disfruteu.

P. D. Encara que en el Fotoblog seguiran apareixent fotos cada dilluns cap al vespre de forma automàtica, disculpeu si aquestes setmanes d’agost no entro en els vostres Fotoblogs. Quan torni ja em posaré al dia.

Nit blanca al Llac Onega

2009-07-20T23:35:00.026+02:00

Avui fa quaranta anys que l'home va trepitjar la lluna! Quin esdeveniment tant impressionant. Potser per això, moltes càmeres han apuntat avui cap al cel per captar el satèl·lit terrestre quaranta anys més vell. A mi se m'ha fet inevitable evocar també una nit molt especial. Una nit blanca que vaig passar sobre el Llac Onega, camí de Sant Petersburg. La foto la vaig fer a la 1.30 h de la matinada, enfocant la càmera cap al nord on presidia el sol i no pas cap a ponent com els llatins pensem de seguida. Va ser una nit diferent, d'aquelles que només es produeixen a la zona més septentrional d'Europa entre finals de juny i principis d'agost. Una nit diferent com aquella de fa quaranta anys en que els humans, com Pierrot, vam deixar de plorar per la lluna perquè finalment l'havíem aconseguit.

Judit

2009-07-12T20:00:00.001+02:00

Olympus E-3, Zuiko 50-200

Aquesta vegada... una foto d'estudi. M'agrada retratar les persones de diferents cultures i les seves expressions. És un dels meus temes preferits encara que en el Fotoblog procuro anar variant. La sessió amb la Judit va ser genial. Encara que no ho sembli, ella no és model professional però... crec que la imatge parla per ella mateixa.

Siurana

2009-06-28T20:00:00.014+02:00

En el cor del priorat, ubicada al cim d'una cinglera a l'extrem de les muntanyes de Prades en el terme de Cornudella de Montsant i regalant unes meravelloses vistes al visitant, com podeu veure, Siurana és molt més que el nom d'una prestigiosa denominació d'origen d'oli. Haver estat un enclavament musulmà fins al segle XII ha farcit la vila de llegendes, però el millor es fer la visita amb la càmera sota el braç. No us en penedireu. Cada racó, cada cantonada, cada pedra, cada angle és un regal per a un fotògraf. Siurana pot esdevenir gairebé una revelació, encara que sovint amb permís dels cada cop més nombrosos visitants que s'hi passegen... embadalits.

Gelat de maduixa

2009-06-21T20:00:00.005+02:00

Olympus E-3 + Zuiko Macro 50 mm

Avui diumenge 21 de juny, a les 7.46 h del matí, ha començat l'estiu... encara que fa dies que les temperatures semblaven donar-lo per inaugurat. Aquesta vegada tenia clar que li volia donar la benvinguda amb una imatge ben refrescant i al final m'he decantat per aquest particular gelat de maduixa, amb la intenció de que, encara que només sigui per un instant, el monitor i la vostra ànima s'omplin d'una profunda sensació refrescant.

P. D. Atenció! L'estiu s'acabarà el dimarts 22 de setembre a les 23.19 h Doncs, vinga! No desaprofiteu ni un minut.

Coca-Cola light (i exposició col·lectiva)

2009-06-14T19:44:00.009+02:00

©Araceli Merino 2009

Olympus E-3 + Zuiko 12-60

Tenia ganes de jugar amb la llum (light) intentant que tingués fins i tot el color de la Coca-Cola. M'ho vaig passar bomba, encara que... per una vegada, la copa, el gel i la llimona la poseu vosaltres.

Aquesta foto també em serveix de pretext per comentar-vos que el proper divendres dia 9 de juny, a les 20.00 h, inaugurem una Exposició col·lectiva de fotografia al Centre Cívic "Pla d'en Boet" (carrer Juan Sebastián Elcano, 6) de Mataró. Estarà oberta al públic fins al dia 9 de juliol. Si veniu a la inauguració podrem compartir una copa de cava. Hi esteu convidats!

P. D. No cal que porteu ni copa, ni gel, ni llimona.

Cargol en una espiga

2009-06-06T05:00:00.014+02:00

Quin equilibri tan fràgil! Com la vida, com les relacions humanes, com la societat.... penjats en una espiga a mercè del vent, de la feblesa, del destí...

Però, està clar que poder tenir accés a la llum, a veure les coses des d'una altra perspectiva justifica l'esforç amb escreix, com en la quotidianitat del nostre dia a dia. Aleshores, la sensació de sentir que el vent ens toca la cara esdevindrà un moment de felicitat sublim.

Tendresa

2009-05-24T20:00:00.028+02:00

Olympus E-510, Zuiko 14-54

Poc a dir en una foto on les mirades parlen soles! Els tradicionals dibuixos de fulles, maquillats amb la tanaka birmana a la cara del nen, son com una mena de cirereta d'una escena que en el moment de captar-la, a Marapurà (Myanmar), ja em va semblar molt especial. Aquesta vegada m'he decantat per l'expressivitat d'aquest tractament hiperrealista.

Paparazzi

2009-05-17T20:00:00.006+02:00

Olympus E-510 + Zuiko 70-300

Quan hi ha glamour, hi ha paparazzi! Aquesta mirada múrria, de reüll, aquest somriure irresistible de seductor! Tots els fotògrafs anàvem de corcoll. Llàstima que demanar-li un autògraf... era una mica més difícil.

Nocturnal d'Amsterdam

2009-05-10T21:00:00.022+02:00

Era una nit serena passejant pel Cinturó de canals Occidental d'Amsterdam, molt a prop de la casa on va estar amagada l'Anna Franck amb la seva família. Era desembre. Lluny del soroll i el garbuix humà d'altres barris com el vermell, aquí el silenci es barrejava amb la fredor humida dels canals, mentre les llums del carrer semblaven espelmes tremoloses quan es reflectien sobre l'aigua. Aquella dimensió tan humana de ciutat (parcs, bicicletes...), museus potents i la llum de Rembrandt, eren tota una invitació a quedar-nos uns dies més. Ho haguéssim fet de mil amors, però... per ara m'hauré de conformar amb aquesta postal nocturna (i algunes imatges més que tinc desades al disc dur).

Hola!

2009-05-04T00:27:00.011+02:00

L'esclat de la primavera és una autèntica invitació a passejar per la natura. Persones, fotògrafs i animals coincidim en aquesta afició. Aquest és el cas d'aquest simpàtic esquirol que baixava de l'arbre i al veure'm es va aturar, em va mirar com dient hola! ...i va seguir el seu camí amb tota naturalitat. Jo vaig correspondre la seva amable salutació amb aquesta instantània.

Dies de roses...

2009-04-26T19:00:00.010+02:00

Olympus E-3 + Sigma 105mm F2.8 Macro

La rosa li ha costat gràcies i penes

i ell se l'estima fins qui sap a on.

amb ella té més sang a dins les venes

per plantar cara a tots els dracs del món.

(Extret del poema "Sant Jordi gloriós" de Josep Ma. de Segarra 1894-1961)

Sau, un any després!

2009-04-19T19:00:00.015+02:00

Olympus E-3, Zuiko 12-60

Va ser la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008, arran d'una visita improvisada al pantà de Sau amb la càmera sota el braç, quan vaig decidir començar aquest Fotoblog. En aquell moment la sequera feia estralls i el nivell d'aigua de l'embassament era el més baix que jo podia recordar. Tan baix que fins i tot es veien les cases de l'antic poble de Sant Romà, entre les quals varem poder fer un inusitat passeig fotogràfic. Feia temps que les fotos se m'anaven acumulant silencioses al disc dur, però l'impacte causat per aquella experiència va ser el detonant d'aquest periple d'imatges que us he anat mostrant i que ara arriba al seu primer aniversari. L'atzar va voler que l'endemà comencessin les pluges i avui, un any després, l'embassament mostra un nivell d'aigua quasi al límit de la seva capacitat, inundant fins i tot els arbres dels marges. Com la pluja benefactora que ha anat caient sigil·losa i constant, tots els que heu passat per aquest racó virtual durant aquest temps us prometo que heu estat una gran font d'aprenentatge, d'il·lusió i d'inspiració. És per això que us dono les gràcies de tot cor.

Exposició al Maremàgnum (del 16 d'abril al 16 de juny)

2009-04-12T19:00:00.009+02:00

Aquesta vegada, la foto de la jove venedora birmana sobre una barca (maquillada amb la típica tanaka) em serveix de pretext per a comentar-vos que... el proper dijous dia 16 d'abril, a les 20.00 h. al Maremàgnum de Barcelona (Moll d'Espanya, 5) s'inaugura l'exposició fotogràfica "Al detall", amb imatges sorgides a l'entorn del comerç vist com una activitat quotidiana arreu del món. És la tercera exposició col·lectiva que es promou des de Barcelona Photobloggers i inclourà 6 fotos meves d'un total de 72, realitzades per 22 fotògrafs diferents. L'entrada és gratuïta i, per descomptat, hi esteu tots convidats!

El salt de la reina mora

2009-04-06T13:56:00.033+02:00

Olympus E-3, Zuiko 8mm "Fisheye"

El preciós poble de Siurana (Priorat) va ser un dels darrers reialmes de Catalunya ocupats pels musulmans (714-1146) i per tant un niu de llegendes. La més cèlebre és la de la darrera reina, la bella Abdalàsia (Abd-al-azia) que, per evitar caure en mans dels cristians, tapant els ulls del seu cavall amb un vel, es va llançar per aquest cingle. Sembla que en el darrer moment abans del salt, el cavall va intentar frenar, clavant les potes a terra deixant la marca a la roca, sense poder evitar la fatalitat. El senyal d'aquella acció desesperada en la pedra ens recorda encara avui dia la gesta.

P. D.

Les suposades marques son just al terra del davant de la roca de la dreta a peu de precipici. Veure foto ampliada.

Capo Caccia

2009-03-29T20:00:00.025+02:00

Olympus E-3, Zuiko 9-18

El Capo Caccia és l'extrem de ponent de l'illa de Sardenya (Itàlia), molt aprop de l'Alguer i conegut per amagar la cèlebre gruta de Neptú. Al seu davant, aquest petit illot de la dreta anomenat isola foradada [sic]. Navegant entre el cab i l'illot en línia recta, dirigint-nos cap a l'horitzó, arribaríem segurament a les costes de Tarragona. Però és evident que en el moment de fer la foto no teníem barca. La veritat és que tampoc feia falta. Contemplant un lloc així, l'ànima del viatger... del fotògraf, es torna lleugera i lliure com els mateixos núvols.

A l'entrada del temps clar...

2009-03-22T19:30:00.024+01:00

...fins i tot racons i escletxes es tornen a omplir de llum. Al darrera queda el record de les postes d'hivern amb le seves llargues i lànguides ombres. És en el context d'evocació i comiat dels dies que deixem enrere (i aprofitant que ara tocava penjar un macro clàssic) que sorgeix la imatge d'aquesta flor primerenca d'un presseguer del Priorat. Les flors dels ametllers, les pruneres, els cirerers, els presseguers... han entonat juntes, durant les darreres setmanes, la vella fanfàrria blanca anunciadora de l'arribada a la gran porta d'entrada del reialme de la primavera!

Basílica

2009-03-15T19:00:00.016+01:00

Després d'una divertida sessió fotogràfica nocturna pels carrers de Mataró, la façana de la basílica de Santa María va ser tota una temptació per a fer-ne aquesta relectura (si, ja sé... una mica entremaliada) amb zooming i d'estil pop-art.

Deixant que el temps passi...

2009-03-08T19:00:00.008+01:00

Olympus E-3, Zuiko 12-60

...en hores tranquil.les d'una tarda de dissabte, dolça i silenciosa, asseguda a la solitària terrassa d'un cafè, prenent la vida i contemplant les passes dels núvols sobre el llac al ritme d'una conversa lleu. Ja es pot ensorrar el món... que si això és guerra, que no vingui la pau!

From Russia with Love

2009-03-01T20:00:00.020+01:00

Olympus E-400, Zuiko 14-45

Hola amics

Us escric en el record des de l'illa de Kiji en la Karèlia russa. Dic en el record perquè ja fa temps que la imatge d'aquell preciós racó fronterer amb Finlàndia va quedar tant gravada en la meva ànima com en la tarja de memòria de la Olympus. Aquest racó i d'altres... en definitiva, cada lloc nou que coneixem, fan la terra una mica més petita i que nosaltres esdevinguem, a poc a poc, ciutadans del món, universals com la música, assedegats d'omplir l'ànima de records i la càmera d'imatges. Llocs, aventures i coneixences que van forjant dia a dia la nostra vida. El millor de tot és que la fotografia ens hi convida...

From Russia (in my mind) with Love

Araceli

Tocant l'aigua...

2009-02-22T21:23:00.014+01:00

Com si fos la bella Coppèlia dansant, la nena* del llac atansa la seva ma a l'aigua per jugar-hi. Cap de les dues no és real. La primera és una bella nina mecànica capaç de ballar i alhora d'enamorar al jove Franz que la creu real. La segona, preciosa imatge de bronze, evoca el temps en que amb il·lusió i curiositat descobríem tot allò que ens envoltava, el temps que de tant en tant ens sorprèn, posseint de nou el reialme del record i fent-nos creure que ha tornat. El temps que continuarà revivint cada vegada que l'invoquem amb aquelles paraules màgiques que tots nosaltres, amb zel, amaguem dins l'ànima.

* "nena tocant l'aigua" és una escultura de Marta Solsona que podreu trobar al costat de l'oficina de turisme del llac de Banyoles.

Malson

2009-02-15T20:45:00.007+01:00

Olympus E-3 + Zuiko Macro 50 mm

És probable que ni el film més terrorífic de la nostra vida, ni el conte més escabrós, ni la pitjor broma de l'amic pesat de torn, ens hagi fet passar tanta por com alguns dels nostres propis somnis... bé, per ser més exactes els hauríem d'anomenar malsons! Aquest va ser l'argument que em va inspirar de cara a fer la present foto per presentar-la a l'edició de gener del fòrum EspaiFotogràfic.cat. El tema d'aquesta vegada era "Por, terror!", novament una proposta temptadora, però difícil. Encara porto la mandíbula inferior despenjada de la impressió en saber que, per segona vegada en poc temps, els companys del fòrum l'havien seleccionat com a guanyadora del Concurs!

Per cert, us fan por les aranyes...?

Allò que el mar no s'endugué...

2009-02-08T20:41:00.029+01:00

...i que fora bo que no s'endugui mai: el record de les guerres que enfronten germans i que maten innocents. Que la memòria de tanta destrucció, de tanta fam, de tant dolor, de tanta macabra inutilitat no s'oblidi mai, simplement... per que no es repeteixi mai més! A cap lloc del món!

Foto d'un dels búnquers de la guerra civil espanyola (1936-39) conservats a la platja de Mataró.

Dies de pluja...

2009-02-01T22:19:00.014+01:00

"Passaren hivern i estiu,

la primavera també,

també passà la tardor,

dies de pluja i vent.

I ella tenia la rosa..."

(Extret de la "Cançó de la rosa de paper" de Vicent Andrés Estellés 1924-93)

Pedra gentil

2009-01-25T22:15:00.006+01:00

Olympus E-3, Zuiko 9-18

Encara avui, particularment en les nits de solstici, esdevé un punt de trobada de bruixes i amants de les ciències ocultes. Durant el dia, en canvi, és un lloc privilegiat del parc natural del Corredor des d'on es pot veure al fons el cim del "Turó de l'home".

En aquell fred matí de gener, la generosa llum i la desfilada triomfal de núvols ens feia comprendre els perquè del nom amb que la tradició ha volgut recordar aquest dolmen, preciós monument megalític situat a prop de Vallgorguina... "Pedra gentil".

Sol entre núvols

2009-01-18T22:15:00.004+01:00

Potser el títol sencer d'aquesta vista des de Fontmartina (Montseny), podria ser "Sol entre núvols sobre un mar de boira". Des de la muntanya, el garbuix de la quotidianitat es veu lluny com la boira i l'esperit s'eleva cap a la llum.

Càrregues familiars

2009-01-11T20:30:00.009+01:00

Poques vegades tenim ja ocasió de poder veure una gallina com aquesta, assumint ben contenta les seves càrregues familiars. Quina ironia que sigui en un país amb una de les dictadures més tancades del món com Myanmar (Birmània).

El temps fred vingut...

2009-01-06T19:00:00.005+01:00

Olympus E-3, Zuiko 50-200

... va fer que les llums del darrer matí del 2008 es mostressin lànguides, esbiaixades, com un comiat, convidant-nos al blanc i negre i a la pregària pel temps clar.

Bookmarks (punts de llibre)

2008-12-28T22:45:00.023+01:00

1 2 3 4

(2) Konica Minolta Dimage A2

Dies de Nadal, cap d'any, reis... dies de festa, de donar i rebre... en definitiva de compartir. Aquí van, doncs, aquests quatre punts de llibre o bookmarks, evocadors de quatre moments molt diferents, amb els que podeu acompanyar les vostres lectures en els moments de lleure.

Us recomano que imprimiu el bookmark (15 x 4 cm.) a partir de la imatge ampliada (clicant al damunt) en paper fotogràfic (millor gruixut), retalleu i plastifiqueu amb adhesiu transparent. No caduquen, no necessiten bateries i fins i tot, poden esdevenir una invitació a la lectura, al somni o al viatge...

És un petit agraiment als vostres comentaris i la vostra paciència i companyia durant tot aquest 2008.

Feliç 2009!

100

2008-12-21T21:50:00.006+01:00

Olympus E-3 + Zuiko 12-60

En fotografia, el valor de la imatge no sempre es mesura estrictament per la seva qualitat tècnica. Sovint el més valuós és el que representa. En aquesta foto n'hi ha moltes de coses representades. Totes les que es poden viure, sentir, pensar, gaudir, cantar, patir... Tot el que es pot compartir, ensenyar, oferir, estimar, guarir... tot el que pensa, el que ha après i el que ja ha oblidat... en un segle! Tantes coses com arrugues al seu rostre. Tot es multiplica per cent... com la il·lusió de poder-ho compartir al seu costat! Felicitats, iaia!

Barri vermell

2008-12-14T21:35:00.016+01:00

Olympus E-510 + Zuiko 12-60

El Barri vermell més famós del món és sens dubte el d'Amsterdam ("Rosse Buurt" en holandès). Està clar que aquesta zona turística no és precisament coneguda pels seus cignes. Però, en fer-se fosc, les llums vermelles dels aparadors on les cèlebres noies ofereixen els seus "encants", es veien reflectides sobre els canals que creuen tota la ciutat. Mentrestant, un bonic cigne blanc passejava amb elegància. De la mateixa manera que les noies, en veure la càmera, el cigne també va ocultar el seu rostre immediatament. Està ben clar! En aquell barri, el corporativisme ha pres una dimensió inusitada! La llum també!

Albada a la Roca Grossa

2008-12-07T21:00:00.017+01:00

Olympus E-3 + Zuiko 14-54 + filtre gris + trípode

La Roca Grossa de Calella és tot un referent pels fotògrafs de la comarca del Maresme (Catalunya). Un lloc de visita ineludible. Per molts, el tret de sortida a l'experimentació. El primer cop que deixem de fer servir la configuració automàtica de la càmera per tal d'aconseguir la hipnòtica i sensual textura sedosa de l'aigua, sota la sintonia dels incipients rajos de llum del nou dia. L'escenari on t'adones per primera vegada que la fotografia és molt més que prémer un simple botó. Un lloc on la congelació de la fórmula espai/temps es grava per sempre en la retina amb un somriure dolç, sabent que algun dia hi tornaràs per reescriure la feina procurant fer més bona lletra.

Vet aquí!

Rodant

2008-12-01T14:15:00.007+01:00

En mig d'un agost calorós i humit, muntada a la part de darrera d'un carro, vaig poder retratar una jove birmana que pedalava intensament sobre la seva bicicleta. S'esforçava en vendre'ns petites peces d'artesania popular sense perdre ni un moment el seu somriure. D'aquell moment, al final n'he conservat tres records: un collaret, la seva simpatia i una foto de la bicicleta. Mesos més tard, els amics del fòrum EspaiFotogràfic.cat, que organitzen cada mes un concurs de fotografia a partir d'un tema concret, aquest novembre van proposar "la roda". Encara que no em va semblar un tema gens fàcil si que era estimulant. Però el que menys em podia imaginar és que la imatge de la bicicleta de la jove birmana s'acabaria convertint en la foto seleccionada pels companys com a guanyadora del concurs!

Com que no ho esperava, no us podeu imaginar la il.lusió que m'ha fet!!

Crepuscle

2008-11-23T00:18:00.010+01:00

La badia de Halong, al nord del Vietnam, és un dels racons més bonics del món. Després de contemplar tanta bellesa, poc podíem imaginar aquella tarda que a l’hora del crepuscle aniria a més per convertir-se en una autèntica catarsi fotogràfica. A vegades la realitat supera la ficció.

Claustre

2008-11-16T21:35:00.017+01:00

Aquell matí indolent, el sol s'estavellava sobre el claustre de l'església de St. Emilion a la Gironda francesa (nord d'Aquitània). Des del campanar, l'encant de les seves formes geomètriques es mostrava de forma generosa alhora que a cada racó es respirava l'esperit de tota la seva història. Fins i tot vam creure sentir algun fragment dels antics cants gregorians que encara semblen ressonar per aquelles sòbries parets, perduts en el temps. Potser, si feu silenci i proveu d'escoltar....

Notes d'aigua

2008-11-08T21:43:00.018+01:00

Seguint un ritme propi, sinuós, ocasional, imperceptible, les gotes d'aigua van xiulant la seva melodia cristallina, tot fent camí.

Nens

2008-11-02T22:17:00.009+01:00

Olympus E-510, Zuiko 14-54

Aquí teniu un grup de nens i nenes d'un poblet molt humil de la plana de Bagan a Birmània. No tenen ordinadors, ni videojocs, ni telèfons mòbils, ni reproductors MP3... només una única televisió comunitària al mig del poble on miren els dibuixos animats i alguna peli quan els arriba el corrent elèctric. A la tarda, després del cole, es fan un fart de jugar pels carrers de sorra. Aquella tarda, mentre la presència d'estrangers amb càmeres fotogràfiques va ser la seva distracció, la nostra va ser evocar la infantesa pròpia... que en essència potser no era tant diferent.

La duna de Pyla

2008-10-26T16:34:00.019+01:00

Olympus E-3 + Zuiko 12-60

Encara recordo aquella tarda de les darreries de l'estiu. Un dia indolent passejant per la platja d'Arcachon, molt a prop de Bordeus. Algú va dir "... perquè no anem a veure la posta del sol sobre l'Atlàntic a la Duna de Pyla?". Pels que vivim al mediterrani, veure la posta sobre el mar sempre és una ocasió especial. Però aquells darrers rajos de sol sobre la duna, no només acomiadaven el dia. Gairebé era una adéu a l'estiu, rubricat pels espessos núvols que venien pel sud (a l'esquerra de la foto). Un moment especial... per la llum, pel vent, pels núvos, pels colors i per les sensacions.

P. D.

Gràcies una vegada més a la valuosa ajuda de l'apreciat Martín Gallego, a partir d'avui mateix he aconseguit que les fotos d'aquest Fotoblog es vegin una mica més grans i, per tant, crec que una mica millor. Espero que us agradi!

Camí de tardor

2008-10-18T19:28:00.023+02:00

"I ara m'endinso en aquestes hores de tardor
on la pluja espero en silenci,
on immòbil m'acompanya el crepuscle".

(extret de "Camins de tardor" d'Alfred Batlle)

Flor d'octubre

2008-10-11T21:45:00.017+02:00

Una vella dita catalana diu que "una flor no fa estiu". De la mateixa manera, aquesta flor no neix a l'octubre. Però la poètica fotogràfica (i el PS) ens permeten imaginar quin aspecte tindria si això fos cert, de la mateixa manera que una flor podria fer estiu si a qualsevol fotògraf se li acudís de proposar-ho... o no?

Èpica

2008-10-03T22:00:00.024+02:00

Konica Minolta Dimage A2 (7.2-50.8mm / 1:2.8-3.5 APO)

Evocació de l'esperit dels cants èpics medievals, com si en qualsevol moment hagués de sortir a la Torre d'homenatge el rei Ricard Cor de Lleó que hi va fer algunes estades entre el 1189 i el 1199. Potser per això ha estat escenari de diversos films com "Joana d'Arc", "Els visitants", "La filla de d'Artagnan", fins i tot "Chocolat"...

Amb colors de tardor, un cel molt expressiu i alguns jocs de llums amb PS per crear un entorn entre fantàstic, inquietant i evocador, aquesta imatge és del Castell de Beynac, situat a la Dordonya, dins l'anomenat Perigord Negre... un dels llocs més bonics de França, on la història ens retroba a cada racó.

Infinit

2008-09-27T20:00:00.012+02:00

Olympus E-510, Zuiko 14-54

Som a l’inici d'un nou curs, d'una nova temporada, el final de la qual es perd en l'infinit. Poc a dir d'aquesta imatge de l’Aeroport de Leipzig. Sense quasi retocs, parla per ella mateixa.

Tardoral

2008-09-20T20:00:00.009+02:00

Aquest 2008 la tardor comença oficialment el dilluns dia 22 de setembre a les 17.44 h. Tots els que estimem la fotografia ja tenim la càmera a punt per captar un any més els colors grocs, verds pàl·lids, marrons i granes amb que la natura s'acomiada abans de marcir-se. Torna el fred, els dies curts, les melodies melancòliques, la roba gruixuda, un bon vi davant la llar de foc i algunes tardes plujoses.

Com que darrerament només n'he penjat de realistes... aquesta foto és una mena de fantasia tardoral. Tal vegada un record desdibuixat que és a punt de tornar en plenitud.